Júlia Badal recita un poema de Carme Girona

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

 

 

 

Júlia Badal recita el poema Terra incògnita: la mort de l'ASQTF, de Carme Girona, durant l'acte de Benvinguda Oficial de TENEBRA a Barcelona

 

   

TERRA INCÓGNITA: LA MORT DE L'ASQTF

(Carme Girona)

Sento el calfred de l'última visió.

He estimat tres amors i a dos he vist morir.

Em pesen els instants, els records perdo

quan només em queden pocs minuts d'alenar;

   et parlo delerosa de tenebres,

       que ja no em cal viure si no és amb poesia,

           Tot és engany en aquest món de llum.

Ell em va batejar amb el millor xampany

i a la salle du bélier, vam gemegar entre ciris

i beguérem d'un glop tots els sons de la terra,

els crims més horribles, visions de necrofília,

crits penedits que les pedres guarden i es fan seus,

dins els plecs, el petit cor de les pedres.

 Sento el calfred de l'última visió, aquesta nit.

He estimat tres amors i a dos he vist morir.

Em pesen els instants, clavells vermells al pit.

Ens besem bojament entre copes d'Absenta

i de Chartreuse, esquizofrènia, clavell negre.

Un amor, solament tinc al cor, el que viu a Sirap,

la meva sang omple un doll amb la teva,

t'acarono els cabells i beso els llavis freds,

violacis, eterns, el meu plor dòcil

que la sang manlleva i la por esvaeix.

Et veig de la mà de Tenebra, tu

que encara pots morir i viure per ella,

la llibertat de cercar allò impossible.

Sento el calfred de l'última visió.

He estimat tres amors i a dos he vist morir;

et parlo delerosa de tenebres,

que no cal viure si no és amb poesia,

Un vel d'engany cobreix el món de llum.

Júlia Badal recitant durant la Presentació Oficial de Tenebra a Barcelona. Divendres, 4 d'abril de 2014. Fotografia: Bienve Mateo