Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili
Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en
aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten
Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.
Homenatge poètic d'Antoni Munné-Jordà
a Simone de Beauvoir i Jean Paul Sartre,
dos dels residents il·lustrats
del cementiri de Montparnasse
|
Tomba de Simone de Beauvoir i Jean Paul Sartre |
Petita cançó a Simone i Jean-Paul
A mà dreta, rere un
banc,
hi ha una pedra
plana i llisa
com el cul d’un gros
infant
amb un capçal que
precisa
dos noms i dos
dobles anys,
que dir més no es
necessita
per a informar qui
els visita
que hi són Simone i
l’amant:
a mà dreta, rere un
banc,
hi ha una pedra
plana i llisa.
Dos geranis en ple
esclat
i enmig una
sempreviva,
i una pera que ha
deixat
qui altra flor no
tenia;
és un racó ben
calmat
de Montparnasse just
al caire
i fins en respecta
l’aire
al portal l’uniformat:
dos geranis en ple
esclat
i enmig una
sempreviva.
És un indret on la
mort
hi és només fent la
visita:
ells dos són els
guanyadors
d’allò que el temps
no limita,
i al davant, fent el
badoc
com maniquí de
modista,
del cementiri el
turista
es creu ser
visitador:
és un indret on la
mort
hi és només fent la
visita.
(Antoni Munné-Jordà, Cementiri
de Montparnasse, 16-VIII-1987).
|
Tomba de Simone de Beauvoir i Jean Paul Sartre, després del lifting patit l'any 2013. En lloc d'una pera, com diu el poema de Munné-Jordà, hi ha una poma. Fruita, al capdavall |
Quina bona mirada la de l'Antoni: en un lloc on la mort hi és només de visita...Sens dubte un bon amant dels cementiris i no com a turista badoc!
ResponElimina