Etiquetes

dimarts, 20 de març de 2018

Sa punta de Galera i Sa Mà des Gegant


Aquest és un text que pertany al bloc:
A L'OMBRA DE TENEBRA



SA PUNTA DE GALERA I SA MÀ DES GEGANT

Sa punta de Galera

      Ens diu Gabriel Martín i Roig, al llibre L’Empordà fantàstic (2004) que «Sa punta de Galera és un dels miradors més privilegiats del mar de la costa empordanesa» que «permet gaudir de les millors sortides de sol de la comarca».
     La llegenda explica que ara fa uns dos mil anys, si fa no fa, a les ruïnes de la cala de Castell, de Palamós, hi vivia un gegant. A la mateix època hi havia una vil·la romana al turonet del Collet (avui terme de Sant Antoni de Calonge), on des del segle XII, també si fa no fa, es bastí el Priorat de Santa Maria del Collet.
     Al llogaret romà hi vivia una noia tan llesta, bella i encisadora que era cortejada per tots els fadrins de la comarca. El gegant, en veure-la, també en quedà enamorat, i començà a parlar amb ella. De les paraules i gestos d’amistançats passaren a compartir magarrufes d’amants.
     Els pares de la jove no veien amb bons ulls aquella relació, que qualificaven d’antinatural, ja que el gegant era un ésser avesat a tractar amb llops, serps i guineus, no pas amb dones que precisen d’un tracte curós; a més a més no sabia res de la vida de pagès, ja que el gegant era un caçador nat. Malgrat les advertències dels masovers, la noia continuà trobant-se d’amagat amb el gegant, ja que li feia prou el pes.
     Un capvespre un veí els veié junts sota les branques d’una olivera, festejant. La notícia va córrer com la pólvora, i el pare de la xicota, emprenyadíssim, va pensar que calia tallar la relació en sec. Així, va resoldre enviar la seva filla una temporada fora, a Empúries. Estava convençut, que d’aquesta manera refredaria els sentiments ardorosos dels amants. Ja se sap que el patriarcat i el masclisme imperava, llavors i encara ara.
     La xica es queixà amargament, i plorà, però acabà acatant la decisió del seu progenitor per respecte. Dos dies més tard embarcava en una galera, a la platja del Collet. 

Sa punta de Galera

     Diuen que, en assabentar-se, el gegant va córrer com un desesperat, amb fúria, tristesa, amb llàgrimes als ulls i el cor trencat, cap al penyal on actualment hi ha el far de Palamós. Allí hi amuntegà, amb ràbia, moltes pedres i còdols, fins que va formar un promontori. La gent pensà que volia veure des d’allí passar la galera que s’enduia la seva estimada mar enllà. Però no era ben bé així, ja que en passar la nau per la vora del rocam, el gegant prengué la seva fona (o mandró) i començà a llançar còdols contra la galera i els seus tripulants.
     Els primers projectils caigueren a l’aigua, però aviat els còdols colpejaren alguns mariners, i a la fi, el timoner va ser tocat de mort. Llavors la nau anà a la deriva, i quan el gegant veié que la tenia a la vora del promontori, va saltar per abordar-la i rescatar la xicota. Però la fortuna no va estar del seu costat: va estavellar-se contra el mar, entre la galera i el rocam, i «va morir desesperadament trinxat», precisa Gabriel Martín.
     La llegenda continua explicant que aquell dia fatídic van morir tots els tripulants de la galera, i la noia, i el gegant i tots, absolutament tots, es convertiren en roques i esculls.

Sa Mà des Gegant

     És així com avui, sota el far de Palamós, hi veiem un bloc granític, de grans dimensions, amb vetes d’amplites i pegmatites amb grans de granats vermells i rosats, que la gent de la contrada coneix amb el nom de Sa Mà des Gegant. La versió popular afirma que es tracta del puny del gegant. Al davant mateix, uns metres més enllà, ja envoltada d’aigua, hi ha l’escull que porta el nom de Sa punta de Galera, i que, en teoria, no és sinó la nau que transportava la preciosa donzella.

Sa punta de Galera vista des de Sa Mà des Gegant

dissabte, 10 de març de 2018

El convent (Rex Mundi)







El convent (Rex Mundi), d'Emili Gil, és una novel·la que tracta de diversos aspectes de la realitat i essències humanes, sobretot de la fragilitat. 



És ambientada en el món del clergat catòlic, un escenari des d’on s’exposen les paradoxes dels dogmes, així com les relacions tèrboles entre el poder, l’exèrcit i la religió. 


Trobem una encertada síntesi del llibre en la frase, inclosa a la contracoberta, del malauradament oblidat i nostrat escriptor Alfons Maseras (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, 23 de febrer de 1884 - Tolosa, Occitània, 27 d'octubre de 1939): «L’home és sempre qui dignifica i espiritualitza les coses. Però també és qui les corromp. Si les divinitza, també les diabolitza».



La coberta del llibre reprodueix una fantàstica fotografia que Juan Carlos Luna Monfort va fer del monestir de Santa Maria de Benifassà (Baix Maestrat, País Valencià), des d’un angle poc habitual, i durant una jornada en la qual els núvols densos amenaçaven de descarregar una tempesta terrible.




Els interessats podeu adquirir 
El convent,
Tenebra
i/o 
La màgia de Gènova, Triêua i Torí
 escrivint a absentagil@yahoo.es, 
o bé enviant un missatge privat
 a la pàgina de facebook
d'Emili Gil

dijous, 8 de febrer de 2018

Més llibres d'Emili Gil



MÉS LLIBRES D'EMILI GIL

El convent és la segona novel·la que s'autoedita Emili Gil




La primera novel·la que s'autoedità Emili Gil va ser Tenebra (2014)
que fou guardonada amb el
VII premi ICTINEU
a la millor novel·la de gènere fantàstic escrita en llengua catalana

Actualment Tenebra va per la 3a edició

Més informació a: TENEBRA


L'any 2015 Emili Gil s'autoedità el llibre La Sénia extraordinària,
 que aplega divuit contes de misteri escrits dels 15 als 40 anys, 
 ambientats a les Terres de l'Ebre, sempre a la recerca d'allò ignot.

Actualment La Sénia extraordinària és esgotada 

 Més informació a: LA SÉNIA EXTRAORDINÀRIA



París sempre ha format part de la geografia interior d'Emili Gil,
i, després d'haver escrit una novel·la com Tenebra (2014)
era gairebé inexcusable no escriure
París, una guia màgica (2015)


Actualment París, una guia màgica és esgotada

  Més informació a: PARÍS, UNA GUIA MÀGICA





L'any 2016 Emili Gil va resoldre autoeditar-se un llibre de viatges,
La màgia de Gènova, Triêua i Torí,
que tracta de les llegendes i enigmes de cadascuna
de les localitats mencionades.

Actualment queden pocs exemplars de
La màgia de Gènova, Triêua i Torí

 Més informació a: LA MÀGIA DE GÈNOVA, TRIÊUA I TORÍ



Els interessats podeu adquirir 
El convent,
Tenebra
i/o 
La màgia de Gènova, Triêua i Torí
 escrivint a absentagil@yahoo.es, 
o bé enviant un missatge privat
 a la pàgina de facebook
d'Emili Gil

divendres, 19 de maig de 2017

Poema de Mabel Escribano

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.





Poema de

MABEL ESCRIBANO

a TENEBRA

(19 de maig de 2017)

 


 



Para ser «poeta» dicen que se tiene que ser «singular».
He aquí un «singular poeta».
Culto sin ser presuntuoso;
divertido casi histriónico,
con el «casi» en un perfecto equilibrio.
Amante del anis y la absenta,
sin llegar a un matrimonio innecesario.
Escritor prolífico,
amigo de sus amigos,
viajero incansable...
Un desastre encantador...
Iconoclástico y ruidoso,
sin duda un bardo escapado
del siglo XVII ajustado al XXI.

MABEL ESCRIBANO

¡Gracias Emili Gil!
 

 

diumenge, 20 de novembre de 2016

Poema de Francesc Mompó

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.





Poema de

Francesc Mompó

a TENEBRA

(20 de novembre de 2016)

 



SAGNA

A Emili Gil


Pedra mare
artèries esquerdades del mot
la nit sagna
per la diàstole de l’ull
roig gris les fulles
dels arbres de la tenebra
llavis o cors
recitant el silenci
a crits
la pedra sagna
papallona
sacrifici inclement
de les lletres errívoles
bytes de llum esmolada al tou
dels estels maldestres
vidre veloç
com la mà de l’assassí
tast
salabror de llàgrimes
que corren per la gran volta
celístia negra
taverna dels bevedors
de dubtes
abecedari fermentat
en la sàvia innocència
alcohol de llunes roges
entre el llit i la mirada
sagnen els ulls
de la incertesa.


FRANCESC MOMPÓ

 

dilluns, 31 d’octubre de 2016

Opinió de Maria Rosa Blázquez

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.





Opinió de la poetessa

Maria Rosa Blásquez

sobre TENEBRA

(31 d'octubre de 2016)





«"Tenebra", de l'Emili Gil, al meu entendre, és més que una novel·la de misteri, de fantasia o de terror. És una sacsejada a la quadrícula, o si ho preferiu, la quadratura del cercle. És més fissió que fusió. És l'invisible amagat en el visible, o a l'inrevés. La lectura d'allò no escrit. El desbordament del continent mental. Una passada de rosca (en el bon sentit de l'expressió) de la imaginació, que és el principi fonamental de la intel·ligència creativa. L'he gaudit molt.»

Maria Rosa Blázquez


dilluns, 17 d’octubre de 2016

Poema de Cristina Company

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.





Poema de Cristina Company

dedicat a TENEBRA

en la vespra del seu comiat

(14 d'octubre de 2016)




 

Una boira atenuava el seu somriure. 

Necessitava més temps per entendre què estava passant.

 

 Ell, li havia dit que vindria. 

Ella, el seguia esperant. 

 

Aquell entorn es tornava cada vegada més trist,

 i la seva ànima es convertia en un tel de solitud.

 

 Les ombres del passat la perseguien, 

però la por no consumiria aquella passió

 que encara guardava en el seu interior.

 

D'entre somnis i tenebres ressorgiria...

 i tornarien a començar.

 

Cristina Company i Fontané

(Escrit el 14/9/14, regalat a «Tenebra» el 14/10/16)