Etiquetes

dijous, 8 de febrer de 2018

Més llibres d'Emili Gil



MÉS LLIBRES D'EMILI GIL

El convent és la segona novel·la que s'autoedita Emili Gil




La primera novel·la que s'autoedità Emili Gil va ser Tenebra (2014)
que fou guardonada amb el
VII premi ICTINEU
a la millor novel·la de gènere fantàstic escrita en llengua catalana

Actualment Tenebra va per la 3a edició

Més informació a: TENEBRA


L'any 2015 Emili Gil s'autoedità el llibre La Sénia extraordinària,
 que aplega divuit contes de misteri escrits dels 15 als 40 anys, 
 ambientats a les Terres de l'Ebre, sempre a la recerca d'allò ignot.

Actualment La Sénia extraordinària és esgotada 

 Més informació a: LA SÉNIA EXTRAORDINÀRIA



París sempre ha format part de la geografia interior d'Emili Gil,
i, després d'haver escrit una novel·la com Tenebra (2014)
era gairebé inexcusable no escriure
París, una guia màgica (2015)


Actualment París, una guia màgica és esgotada

  Més informació a: PARÍS, UNA GUIA MÀGICA





L'any 2016 Emili Gil va resoldre autoeditar-se un llibre de viatges,
La màgia de Gènova, Triêua i Torí,
que tracta de les llegendes i enigmes de cadascuna
de les localitats mencionades.

Actualment queden pocs exemplars de
La màgia de Gènova, Triêua i Torí

 Més informació a: LA MÀGIA DE GÈNOVA, TRIÊUA I TORÍ



Els interessats podeu adquirir 
El convent,
Tenebra
i/o 
La màgia de Gènova, Triêua i Torí
 escrivint a absentagil@yahoo.es, 
o bé enviant un missatge privat
 a la pàgina de facebook
d'Emili Gil

divendres, 19 de maig de 2017

Poema de Mabel Escribano

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.





Poema de

MABEL ESCRIBANO

a TENEBRA

(19 de maig de 2017)

 


 



Para ser «poeta» dicen que se tiene que ser «singular».
He aquí un «singular poeta».
Culto sin ser presuntuoso;
divertido casi histriónico,
con el «casi» en un perfecto equilibrio.
Amante del anis y la absenta,
sin llegar a un matrimonio innecesario.
Escritor prolífico,
amigo de sus amigos,
viajero incansable...
Un desastre encantador...
Iconoclástico y ruidoso,
sin duda un bardo escapado
del siglo XVII ajustado al XXI.

MABEL ESCRIBANO

¡Gracias Emili Gil!
 

 

diumenge, 20 de novembre de 2016

Poema de Francesc Mompó

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.





Poema de

Francesc Mompó

a TENEBRA

(20 de novembre de 2016)

 



SAGNA

A Emili Gil


Pedra mare
artèries esquerdades del mot
la nit sagna
per la diàstole de l’ull
roig gris les fulles
dels arbres de la tenebra
llavis o cors
recitant el silenci
a crits
la pedra sagna
papallona
sacrifici inclement
de les lletres errívoles
bytes de llum esmolada al tou
dels estels maldestres
vidre veloç
com la mà de l’assassí
tast
salabror de llàgrimes
que corren per la gran volta
celístia negra
taverna dels bevedors
de dubtes
abecedari fermentat
en la sàvia innocència
alcohol de llunes roges
entre el llit i la mirada
sagnen els ulls
de la incertesa.


FRANCESC MOMPÓ

 

dilluns, 31 d’octubre de 2016

Opinió de Maria Rosa Blázquez

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.





Opinió de la poetessa

Maria Rosa Blásquez

sobre TENEBRA

(31 d'octubre de 2016)





«"Tenebra", de l'Emili Gil, al meu entendre, és més que una novel·la de misteri, de fantasia o de terror. És una sacsejada a la quadrícula, o si ho preferiu, la quadratura del cercle. És més fissió que fusió. És l'invisible amagat en el visible, o a l'inrevés. La lectura d'allò no escrit. El desbordament del continent mental. Una passada de rosca (en el bon sentit de l'expressió) de la imaginació, que és el principi fonamental de la intel·ligència creativa. L'he gaudit molt.»

Maria Rosa Blázquez


dilluns, 17 d’octubre de 2016

Poema de Cristina Company

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.





Poema de Cristina Company

dedicat a TENEBRA

en la vespra del seu comiat

(14 d'octubre de 2016)




 

Una boira atenuava el seu somriure. 

Necessitava més temps per entendre què estava passant.

 

 Ell, li havia dit que vindria. 

Ella, el seguia esperant. 

 

Aquell entorn es tornava cada vegada més trist,

 i la seva ànima es convertia en un tel de solitud.

 

 Les ombres del passat la perseguien, 

però la por no consumiria aquella passió

 que encara guardava en el seu interior.

 

D'entre somnis i tenebres ressorgiria...

 i tornarien a començar.

 

Cristina Company i Fontané

(Escrit el 14/9/14, regalat a «Tenebra» el 14/10/16)

 

dimarts, 4 d’octubre de 2016

Comiat de Tenebra

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.





Comiat de

TENEBRA

a Barcelona

    (14 d'octubre de 2016)

 


Tenebra torna a casa seva! 

L'acomiadarem divendres 14 d'octubre de 2016, a les 19 h., a la llibreria Chronos de Barcelona,

amb la participació dels creadors Sergi G. Oset, Cristina Company i Isabel Garrido



 

 

dissabte, 4 de juny de 2016

«Impromptu», de Jordi Gomara

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

 

 

 

«Impromptu en un smartphone», 

de Jordi Gomara,

dedicat a TENEBRA

 

 

 


Tinc ganes de descansar.
Tinc ganes que arribi l'estiu del món.
Espero amb ànsia la conjunció de tots els estius.

Aquest hivern és dur de pair.
La nit és llarga i no fa son i,
aquesta, quan la hi ha,
tampoc no ho és de reparadora.

La remor de la maldat extrema
que es pot mastegar dins la penombra
sempre et desvetlla d'ofici.

Entre la semi-llum no veig ningú més que a mi mateix
i la meva ombra.
I me'n pesa molt el cadàver.

Estic cansat. Molt cansat.

I sóc massa jove per a tanta vellesa que pateixo.
He viscut massa i per això sé tan poc de la vida.

Totes les matinades el teu ull em desperta
i és quan m'adono que encara no he anat a dormir,
perquè el sol tan sols és possible en la dimensió de tenebra.

Llavors és que ho veig tot clar i entenc que no cal seguir despert.
Llavors descanses perquè l'estiu és de fulla perenne. Sempre ho havia estat.
I tu no ho sabies.


(Jordi Gomara. Vallromanes, 4 de juny de 2015).