Etiquetes

dimecres, 9 d’abril de 2014

Carme Girona canta un poema de Rosalía de Castro

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar elements diversos que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.




Carme Girona canta Ombra negra, un poema de Rosalía de Castro

 

 

  

OMBRA NEGRA

(Rosalía de Castro)

Quan pensava que fugies,
ombra negra, la meva ombra,
vora el coixí, de puntetes,

tornes a fer-me la riota.

Quan lluny de mi t'imagino,
al bell mig del sol et mostres,
i ets una estrella que brilla
i ets el vent entre les cordes.

Si canten, ets tu que cantes,
si ploren, ets tu que plores.
I ets el riu i el seu murmuri,
i ets el vespre i ets l'aurora.

Pertot et trobo; per mi,
tot ho ets, i el meu cor omples.
Mai no m'abandonaries,
ombra negra, la meva ombra.

 
Carme Girona cantant durant la Benvinguda Oficial de Tenebra a Barcelona. Divendres, 4 d'abril de 2014. Fotografia: Bienve Mateo

6 comentaris:

  1. Gràcies Emili. Vaig decidir cantar-la el dia abans. Encara no m'agrada massa el resultat cantat, ho vaig fer amb el cor i em quedo amb aquesta impressió. La d'un regal que volia sonar per agradar a la teva Tenebra i a la de totes les persones congregades en aquella sala plena d'ànimes excel.lents i vives...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies pel regal. Ver ser genial i la teva interpretació excel·lent. Tothom va estar molt content i agraït.

      Elimina
  2. Ostres, Carme! No sabia que cantaves, i quina cançó més bonica! Molt i molt bé, noia!

    ResponElimina
  3. Gràcies de nou Shaudin. No estic acostumada al directe i estava com un flam. Per no haver-la assajat, encara em va quedar prou bé. El que conta és la intenció, oi? Petó!!!!

    ResponElimina
  4. Uffff !! Aquesta cançó fa plorar, hi ha molta sensibilitat. Molt bona presentació

    ResponElimina