Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili
Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en
aquest bloc s'intentarà aplegar elements diversos que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.
Carme Girona canta Ombra negra, un poema de Rosalía de Castro
OMBRA NEGRA
(Rosalía de Castro)
Quan pensava que fugies,
ombra negra, la meva ombra,
vora el coixí, de puntetes,
tornes a fer-me la riota.
Quan lluny de mi t'imagino,
al bell mig del sol et mostres,
i ets una estrella que brilla
i ets el vent entre les cordes.
Si canten, ets tu que cantes,
si ploren, ets tu que plores.
I ets el riu i el seu murmuri,
i ets el vespre i ets l'aurora.
Pertot et trobo; per mi,
tot ho ets, i el meu cor omples.
Mai no m'abandonaries,
ombra negra, la meva ombra.
Carme Girona cantant durant la Benvinguda Oficial de Tenebra a Barcelona. Divendres, 4 d'abril de 2014. Fotografia: Bienve Mateo
Gràcies Emili. Vaig decidir cantar-la el dia abans. Encara no m'agrada massa el resultat cantat, ho vaig fer amb el cor i em quedo amb aquesta impressió. La d'un regal que volia sonar per agradar a la teva Tenebra i a la de totes les persones congregades en aquella sala plena d'ànimes excel.lents i vives...
ResponEliminaMoltíssimes gràcies pel regal. Ver ser genial i la teva interpretació excel·lent. Tothom va estar molt content i agraït.
EliminaCom m'hagués agradat ser-hi!
ResponEliminaOstres, Carme! No sabia que cantaves, i quina cançó més bonica! Molt i molt bé, noia!
ResponEliminaGràcies de nou Shaudin. No estic acostumada al directe i estava com un flam. Per no haver-la assajat, encara em va quedar prou bé. El que conta és la intenció, oi? Petó!!!!
ResponEliminaUffff !! Aquesta cançó fa plorar, hi ha molta sensibilitat. Molt bona presentació
ResponElimina