Etiquetes

dimecres, 2 de desembre del 2015

Ressenya de Shaudin Melgar-Foraster

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

Ressenya de Shaudin Melgar-Foraster 

  sobre TENEBRA

(dissabte, 28 de novembre de 2015)

  (publicat originalment a https://maiera.wordpress.com/2015/11/29/emili-gil-guanya-lictineu-2015-a-la-millor-novella-fantastica/)

 
 
 
 
Fa una estona m’he assabentat d’aquesta notícia. I que contenta estic!
 
 
Us vaig parlar de l’Emili Gil en un article de 2012, en aquest bloc. Us deia que ens coneixíem virtualment, però això era llavors perquè ens vam conèixer com cal a Barcelona uns mesos després. I també explicava que l’Emili “a més de ser una persona magnífica és un especialista català en literatura fantàstica i sobre aquest tema en general. És també escriptor de relats, i no em puc pas descuidar que és un traductor exceŀlent. He llegit traduccions seves de poemes de Baudelaire i de H.P. Lovecraft, al català, i l’home m’ha deixat gairebé sense paraules”. L’Emili ja havia publicat llibres: de relats i traduccions, com ara la traducció d’Històries de terror de Bram Stoker; però cap noveŀla. Fins que l’any passat va aparèixer Tenebra.

 

 
Tenebra és una noveŀla autoeditada —magníficament editada, he d’afegir— que ha rebut una molt bona acollida. Té nombrosos lectors i moltes ressenyes entusiastes, i l’Emili no ha parat d’anar anat amunt i avall per les terres catalanes per respondre entrevistes i fer actes de presentació de la noveŀla —tants actes que ja he perdut el compte—. No m’estranya la rebuda que ha tingut perquè Tenebra és molt especial. Entra dins la literatura fantàstica i de terror, però és un terror clàssic, no de sang i fetge sinó d’aquell que et fa sentir un calfred (molts calfreds en el cas de Tenebra). És a més un text farcit d’erudició i  d’intertextualitat i té diversos nivells. L’intriga l’amara mentre ens presenta la ciutat de París que l’autor coneix amb detall. Tanmateix, és un París que en comptes de ser la ciutat de la llum és la ciutat de la tenebra; un món subterrani, misteriós.
I avui, dissabte 28 de novembre de 2015 (quan faig aquest escrit), Tenebra ha guanyat el Premi Ictineu a la millor noveŀla fantàstica escrita en català.

Enhorabona, Emili! T’ho mereixes!
NOTA
Per adquirir Tenebra, adreceu-vos a l’autor: absentagil@yahoo.es
 
 
 

Tenebra amb Eugènia Oliveras a Ràdio Vallromanes

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

 

 

 

TENEBRA

a Ràdio Vallromanes,

amb Eugènia Oliveras

 
 
 
Entrevista d'Eugènia Oliveras a Emili Gil
dilluns, 26 d'octubre de 2015


 Entrevista d'Eugènia Oliveras a Emili Gil, a Ràdio Vallromanes

Tenebra amb Jesús Maria Tibau a Canal 21

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

 

 

 

TENEBRA

a «Tens un racó dalt del món»

(Canal 21) 

de Jesús Maria Tibau

 
 
 
Entrevista de Jesús Maria Tibau a Emili Gil
Tortosa, divendres 16 d'octubre de 2015


 

dissabte, 24 d’octubre del 2015

Ressenya de Raül Maigí

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

Ressenya de Raül Maigí 

  sobre TENEBRA

  (publicat originalment a Follia literària)

 




Tenebra és el viatge introspectiu d’Emili Gil a un París fantàstic i oníric. L’autor crea un àlter ego literari per capbussar-se en els racons més amagats de la imaginació, allà on es barregen el somni, la bellesa i les arts. Tenebra és una orgia literària per on desfilen grans clàssics de les lletres franceses, que Gil desplega de manera exuberant com a fil conductor del relat. Tenebra és una porta que cal creuar.

Si Emili Gil no fos un autor català ni Tenebra un llibre autopublicat l’any 2014, hom diria que està llegint Lovecraft. La narració en primera persona i l’atmosfera d’irrealitat que impregna el text evoca constantment l’escriptor de Providence –de fet, el protagonista col·labora en una revista que es diu Lovecraft magazine (una publicació que va existir de debò, coeditada pel propi Gil). I no és en va que les referències lovecraftianes són habituals, tot i que n’hi ha moltes altres.

Som a París en l’actualitat, segle XXI, i el protagonista de la història treballa com a administratiu a la Delegació Europea de Sanitat. És originari de La Sénia (com el propi Gil), i sabem d’ell que es recupera d’una ruptura amorosa de fa anys i que és un gran lector. Un dia un company de l’oficina l’informa d’una trobada de lletraferits en una galeria d’art. Allà coneix Jacques Gipet, president d’aquest cercle literari, i entra en una espiral misteriosa relacionada amb el París subterrani, on passarà de la “ville lumière” a la “ville ténèbre”.

Uns personatges estranys, la troballa casual (o no) d’uns clavells negres, el viatge a les catacumbes, els ecos literaris, l’aura de misteri del company… El nostre protagonista es va endinsant en un remolí inquietant al llindar de la bogeria. Malgrat la seva reticència i incredulitat inicials, es veurà arrossegat cap a un seguit d’experiències inexplicables, somnis d’absenta i altres realitats paral·leles que el submergeixen en un estat obsessiu permanent que el sedueix, perquè necessita respostes. Per exemple, la investigació d’un text d’un monjo cartoixà que parlava d’un món paral·lel i de la recerca d’una dama que era una barreja de la Mare de Déu cristiana i de l’Isis egípcia.



“Qui mira al fons de París té vertigen”. La frase de Víctor Hugo, que il·lustra la coberta del llibre, dóna pistes d’aquest enamorament d’Emili Gil per la ciutat de París (Sirap, del revés) i pel simbolisme que aquesta condensa de llibertat i vida en plenitud. El misteri s’amaga sota l’aparença d’una dona, d’una ombra, que aboca el protagonista a un cúmul de sensacions i a abandonar el tedi i la rutina de la seva existència per endinsar-se en l’experiència absoluta dels sentits.

És injust que aquest llibre sigui poc conegut i que un autor com Emili Gil romangui a la tenebra literària catalana.


La novel·la avança in crescendo i pren tints tant de thriller com de terror. Tenebra és un text directe i ben escrit, amb una densitat que requereix una lectura a consciència. Una de les capes que desgrana l’autor és l’artística. Pàgina rere pàgina, assistim a un festival de pintors, escriptors i músics del París del segle XIX, aquella Ciutat de la Llum a la qual van pelegrinar multitud d’artistes que volien amarar-se del que es coïa al nucli roent de l’art mundial.

Emili Gil desplega un amplíssim ventall de mites literaris, que el lector intueix com a propis de l’autor, fins al punt que en una escena el protagonista experimenta una folla trobada en un tuguri on beu i comparteix taula amb Max Jacob, Joséphine Baker, Mistinguett, Sarah Bernhardt, Toulouse-Lautrec, Guy de Maupassant, Paul Verlaine, i encara se’ls afegeixen Poe, Baudelaire i Lovecraft, com no! Però el relat sobre el qual gira la novel·la és L’obra mestra inconeguda de Balzac i la recerca de la Màgia i la Natura que s’hi amaguen.

Tenebra és un llibre injustament poc conegut a casa nostra, en què els fluxos comercials predominants permeten, malauradament, que un autor com Emili Gil romangui –valgui l’expressió– a la tenebra literària catalana. Però recordeu que els Premis Ictineu són a la vora i Tenebra és una de les tres obres finalistes, juntament amb Simulacions de vida, d’Enric Herce, i El vent entre els saguaros, de Montserrat Galícia. Les votacions populars són obertes fins a l’1 de novembre. No hi falteu!


dimarts, 21 d’abril del 2015

Tenebra a Malgrat de Mar

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

 

 

   TENEBRA

  a Malgrat de Mar

(dijous, 9 d'abril de 2015)

 

Al carrer del Mar 77 de Malgrat de Mar hi ha l'Ateneu «El Rovell»
Brindant amb el cartell de l'ateneu «El Rovell»

 


Montse Pellicer presentà «Tenebra» a Malgrat de Mar

 


Amb Carme Mitjavila i «Tenebra»
 
Amb Joan Duran i «Tenebra»

 

 

dimecres, 15 d’abril del 2015

Presentació de Montse Pellicer

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

 

 

Presentació de Montse Pellicer

  de TENEBRA

  a Malgrat de Mar

(dijous 9 d'abril de 2015)

 




Bona tarda a tothom,

En primer lloc donar les gràcies a la gent de l’Ateneu Popular «El Rovell» per cedir-nos el local, i seguidament donar les gràcies a l’Emili Gil, autor de TENEBRA, per venir a Malgrat de Mar a presentar el seu llibre.

Primer de tot em quedo amb la citació següent:
«Viure en el Somni és viure en el món
el meu camí me l’enlluerna un raig
de llum d’absència, d’éssers que no són.»
Josep Palau i Fabre

Vaig llegir TENEBRA l’estiu passat mentre reposava a la vora del mar.

Entre els seus somnis i els meus es va creuar un seguit d’artistes, de conspiracions, de sentiments, de somnis, d’intrigues, i un CLAVELL NEGRE, I NO UN, SINÓ UN MUNT, i amb tot això l’ABSENTA.

En aquest llibre queda palès el gran coneixement que l’Emili posseeix de París, de la seva llengua, naturalment, i de la ciutat.
També ens revela un Emili coneixedor d’obres d’autors com BAUDELAIRE , ÉMILE ZOLA, I ALTRES ARTISTES, COM L’ACTOR Phillippe Noiret.

La menció a obres pictòriques i literàries dins la novel·la de l’Emili denota que n’és coneixedor de la vida nocturna i bohèmia de París. Un París que no es el París que tots coneixem sinó el París soterrani, on viu un altre món entre el nostre i l’oníric, la clau d'accés al qual és l’absenta.

També és una novel·la de retrobada, amb els sentiments del protagonista i tal vegada del propi autor, que s’endinsa dins de TENEBRA per retrobar-se.

Personalment TENEBRA em va mostrar que tots en tenim una de Tenebra potser en el subsconscient, en la inconsciència tal vegada, però sempre portem al costat una Tenebra que ens acompanya en les nostres vides, i que potser la trobarem, la voldrem cercar, o potser mai la coneixerem.

També Emili ens descriu aquest París fora del bullici, i fora de tot embolcall, on tot, a banda de ser oníric, és tan real com la vida mateixa.

Passejarem per aquests indrets i pels cementiris de París, on jauen els artistes maleïts —però mai oblidats— acompanyats per l’absenta.

Bé, us convido a llegir TENEBRA, UN LLIBRE que ens porta a cavall de la realitat i l’onirisme, un somni enmig d’una intriga que ens recorda a voltes a una novel·la negra, però en essència és la recerca de la nostra pròpia realitat, tal com ens farà veure l’autor.

Ara us deixo amb l’Emili.

Montse Pellicer (dijous 9 d’abril de 2015)

dimecres, 18 de març del 2015

Tenebra a Cocentaina

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

 

 

   TENEBRA

  a Cocentaina

(dilluns 16 de març de 2015)

 

Presentant Tenebra amb el cantautor Esteve Ferre


Durant l'acte es va haver de demanar «silenci a la sala»

 



 

L'alegria encomanadissa de Tenebra

 



 

Entrevista en directe i en diferit per a Ràdio Cocentaina


Entrevista en directe i en diferit per a Ràdio Cocentaina

 

Tenebra a Alcoi

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

 

 

   TENEBRA

  a Alcoi

(dijous 12 de març de 2015)

 


La segona edició de Tenebra visità, també, el monument a Ovidi Montllor

Amb Verònika Gil, Charles Baudelaire i Tenebra



Amb Verònika Gil als estudis de Ràdio Alcoi


Cartell de la presentació de Tenebra al Centre Ovidi Montllor



A punt de donar la benvinguda a Tenebra



Exemplars de Tenebra al Centre Ovidi Montllor


Exemplars de Tenebra i «Lovecraft magazine» al Centre Ovidi Montllor






Cartell d'activitats del Centre Ovidi Montllor


Ruben Porras, Verònika Gil i Miguel Angel Orcaray assagen la cançó «DO, Mi, La»



Comença la benvinguda a Tenebra



Verònika Gil presenta Tenebra a Alcoi



L'alegria de la Deessa Negra


Aplaudint Tenebra



Ruben Porras, Verònika Gil i Miguel Angel Orcaray interpreten «Do, Mi, La»



Homenatge a Ovidi Montllor, amb la cançó «Culminació»



Amb el pintor Miguel Angel Pons i Tenebra


Absenta i Tenebra


Amb el fotògraf Pere Espinosa, Tenebra i Absenta


Tenebra visita Alcoi


Tenebra a la plaça Vicent Andrés Estellés



Tenebra a la Glorieta d'Alcoi


Amb Soriano, del mític Cafè Soriano


A reveure, Alcoi!





dimarts, 10 de febrer del 2015

Ressenya d'Eloi Puig

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

 

 

Ressenya d'Eloi Puig

sobre TENEBRA

(9 de febrer de 2015) 

 publicat originalment a Fantàstik

  

Definir el que representa Tenebra per a un autor com l’Emili Gil és difícil, complicat. És fins i tot agosarat aventurar-se a esclarir la relació d’aquesta novel·la i el seu autor. Quan el vaig conèixer fa un parell o tres d’anys em comentava com s’estava documentant per escriure sobre fets paranormals però lligats de forma intrínseca amb la història i els edificis de ciutats com Torí, Gènova o la mateixa París.

Tenebra és el resultat d’aquesta vocació però també de la fília que ha demostrat l’autor per tot allò relacionat amb el veritable protagonista de la novel·la, que no és altra que la ciutat de París. Especialment la París màgica dels darrers dos o tres segles. La París dels artistes, escriptors, pintors, dels cataus de mala mort i les absentes, dels misteris nocturns i de la foscor de les seves catacumbes. Tot això i més ens és narrat en una novel·la diferent, no apte per a tots els públics, una novel·la que cal destriar en moltes capes per intentar formar-se una idea del seu conjunt.

L’autor ens presenta una història ambientada a l’actualitat, lligada irrefutablement a l’essència artística de la Ciutat de la Llum però també vinculada a la foscor, al món subterrani, l’alter ego d’una metròpoli que palpita sense parar i que juga amb vius i morts, amb l’exaltació dels artistes i les muses, però també amb els misteris i amb la depravació subterrànies. Emili Gil sembla haver-se inoculat de la pròpia història i per moments ens sembla que els tocs autobiogràfics són molt presents a l’obra (el protagonista és com ell, de la Sénia, li agraden els autors francesos i té un nivell cultural elevat que el fan gaudir de tot el que pot oferir la ciutat). No sé fins a quin punt afirmar, doncs, que les idees i reflexions que apareixen a Tenebra són una perllongació de les creences o somnis més particulars de l’autor.


El protagonista de la història és un català que treballa en un departament internacional com a funcionari ras, a la ciutat de París. Allí contacta amb una galeria on diversos autors novells reciten contes i poesia. Coneix un personatge, un hipster d’aires inquietants que l’arrossega a descobrir la realitat oculta de la ciutat: El seu món subterrani i alguns secrets artístics que allí s’hi guarden. La fascinació del personatge pels cementiris i escriptors francesos és un punt afegit a la personalitat solitària i nostàlgica del nostre home. La seva predisposició innata per entrar en contacte amb allò en què creu li obrirà un món fantàstic, un univers paral·lel on Tenebra, la seva dama fosca, la musa, l’esperarà per portar-lo a una orgia artística pels carrers d’una París impossible. Però al món real els problemes també es van multiplicant i una sèrie de sectes o seguidors d’aquest món paral·lel cerquen respostes a preguntes centenàries… o potser mil·lenàries si fem cas a tot el que ens vols proposar l’autor.


Com deia, Tenebra és una novel·la  amb moltes capes. La més externa potser és aquesta passió desenfrenada de l’autor per la literatura francesa, amb desenes de referències bibliogràfiques que evidencien la profunditat amb què Gil s’ha documentat. Però hi ha altres capes plagades de misteris, estrats que es perden en la nostàlgia per la puresa de l’art i de la creativitat, de l’exaltació que poden provocar uns gots d’absenta si la companyia és entusiasta i no es deixa guiar per la nostra avorrida realitat. Tenebra és, doncs, també, un cant a aquesta creativitat retallada per cànons, regles i formats. Una crida a recuperar l’essència de l’art, aquella forma d’expressivitat que és part d’un mateix, indomable, sense que ningú la pugui mai dirigir per tu.


Emili Gil escriu amb intensitat, viu les paraules i aposta expressament per un argument amb molts trams d’ambivalència descriptiva, potser per fer-nos dubtar del que llegim. La trama argumental no és precisa i sovint se’n va per les branques, però la prosa és prou absorbent per a què això no ens importuni. És cert que alguns punts s’haurien pogut polir millor, que notem també que l’autor vol abastar massa quan acumula hipòtesis sobre antigues civilitzacions i cultures, que als fets que ocorren a la nostra realitat, amb la persecució i lluita entre cercadors de la París alternativa, els manca més definició. Però el cert és que he gaudit molt de la lectura tot i aquests petits desajustos argumentals. M’he sentit també atret per una ciutat que sempre he considerat superba i mancada, no de bellesa, sinó d’escalfor, de proximitat amb l’estranger. 

Emili Gil ens obre els ulls a una ciutat diferent, d’una sotacultura riquíssima, màgica, elemental. I també a una ciutat paral·lela que és la font dels desitjos de qui persegueix perdre’s en la nostàlgia i la desenfrenada vida que ens aporta la nostra pròpia Tenebra.




 

dimarts, 6 de gener del 2015

Ressenya de Jordi Ardanuy

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

 

 

Ressenya de Jordi Ardanuy

sobre TENEBRA

(6 de gener de 2015) 

 publicat originalment a Bloc de Cercle Documental

 
 

Havia llegit algun dels seus escrits a l'ara mític Lovecraft Magazine i, sobretot, les seves traduccions sobre clàssics xuclasangs. Però la lectura més intensa dels seus escrits m'arribà a través de les seves col·laboracions a la revista La Lluna en un cove.

Fa uns mesos em vaig assabentar de l'existència de Tenebra, la primera novel·la seva publicada. Com que l'obra no es comercialitza pels canals habituals, contactí amb ell per tal de poder-la llegir i ara us em faig una breu ressenya.

La novel·la m'agradà. D'entrada té una virtut: no és un llibre d'aquells de 500 o més pàgines que m'obscureixen l'anim només de sentir-ne el seu pes -puix jo encara llegeixo força en paper! Cal ser molt bon escriptor per a mantenir un nivell notable durant tantes pàgines; i, desgraciadament, pocs ho són. Jo agraeixo la narrativa més breu...

Emili Gil i Jordi Ardanuy a Girona

Tenebra és una novel·la que, si bé en cert sentit és d'intriga, destaca pel seu intent d'arrossegar el lector cap a algun tipus d'introspecció. Fins i tot es podria dir que la seva narrativa frega el segrest o la violació. I penso que només amb l'estèril resistència de les roques hom es podria oposar al flux de les seves paraules.

La novel·la se situa «geogràficament» a París, exposant un contrast (de veritat?) entre la ville lumière i la ville ténèbre, Sirap, que ens evoca inexcusablement a Sinera. Però Sirap també es vincula a la Sénia de l'eterna joventut emiliana. Cal llegir la novel·la -no hi ha excusa- i perdre's en el laberint d'artistes, símbols i somnis que l'Emili descriu.

M'atreviria a dir que es tracta d'una mena d'autometabiografia, una obra tan mediatitzada per alguns del seus artistes de referència que d'alguna manera gairebé ofega la seva pròpia ploma que finalment sura gràcies a la pròpia Tenebra que l'auxilia.

Tenebra, la fada verda, és una obra esotèrica, però no d'aquelles dels quatre simbolets a les parets, gurus i grans retòriques; sinó la dels folls de l'art; dels que fan i no dels que parlen; dels que estimen sa terra i no l'embruten; dels que saben que tot comença a Casa; dels apassionats per construir i no per destruir. 


Gràcies Emili.


Jordi Ardanuy