«Impromptu en un smartphone»,
de Jordi Gomara,
dedicat a TENEBRA
Tinc ganes de descansar.
Tinc ganes que arribi l'estiu del món.
Espero amb ànsia la conjunció de tots els estius.
Tinc ganes que arribi l'estiu del món.
Espero amb ànsia la conjunció de tots els estius.
Aquest hivern és dur de pair.
La nit és llarga i no fa son i,
aquesta, quan la hi ha,
tampoc no ho és de reparadora.
La nit és llarga i no fa son i,
aquesta, quan la hi ha,
tampoc no ho és de reparadora.
La remor de la maldat extrema
que es pot mastegar dins la penombra
sempre et desvetlla d'ofici.
que es pot mastegar dins la penombra
sempre et desvetlla d'ofici.
Entre la semi-llum no veig ningú més que a mi mateix
i la meva ombra.
I me'n pesa molt el cadàver.
i la meva ombra.
I me'n pesa molt el cadàver.
Estic cansat. Molt cansat.
I sóc massa jove per a tanta vellesa que pateixo.
He viscut massa i per això sé tan poc de la vida.
Totes les matinades el teu ull em desperta
i és quan m'adono que encara no he anat a dormir,
perquè el sol tan sols és possible en la dimensió de tenebra.
i és quan m'adono que encara no he anat a dormir,
perquè el sol tan sols és possible en la dimensió de tenebra.
Llavors és que ho veig tot clar i entenc que no cal seguir despert.
Llavors descanses perquè l'estiu és de fulla perenne. Sempre ho havia estat.
I tu no ho sabies.
(Jordi Gomara. Vallromanes, 4 de juny de 2015).
I tu no ho sabies.
(Jordi Gomara. Vallromanes, 4 de juny de 2015).