Bona tarda a tothom,
En primer lloc donar les gràcies a
la gent de l’Ateneu Popular «El Rovell» per cedir-nos el local, i seguidament
donar les gràcies a l’Emili Gil, autor de TENEBRA, per venir a Malgrat de Mar a
presentar el seu llibre.
Primer de tot em quedo amb la citació
següent:
«Viure en el Somni és viure en el
món
el meu camí me l’enlluerna un raig
de llum d’absència, d’éssers que
no són.»
Josep Palau i Fabre
Vaig llegir TENEBRA l’estiu passat
mentre reposava a la vora del mar.
Entre els seus somnis i els meus
es va creuar un seguit d’artistes, de conspiracions, de sentiments, de somnis,
d’intrigues, i un CLAVELL NEGRE, I NO UN, SINÓ UN MUNT, i amb tot això
l’ABSENTA.
En aquest llibre queda palès el
gran coneixement que l’Emili posseeix de París, de la seva llengua,
naturalment, i de la ciutat.
També ens revela un Emili
coneixedor d’obres d’autors com BAUDELAIRE , ÉMILE ZOLA, I ALTRES ARTISTES, COM
L’ACTOR Phillippe Noiret.
La menció a obres pictòriques i
literàries dins la novel·la de l’Emili denota que n’és coneixedor de la vida
nocturna i bohèmia de París. Un París que no es el París que tots coneixem sinó
el París soterrani, on viu un altre món entre el nostre i l’oníric, la clau d'accés al qual és l’absenta.
També és una novel·la de retrobada,
amb els sentiments del protagonista i tal vegada del propi autor, que s’endinsa
dins de TENEBRA per retrobar-se.
Personalment TENEBRA em va mostrar
que tots en tenim una de Tenebra potser en el subsconscient, en la
inconsciència tal vegada, però sempre portem al costat una Tenebra que ens
acompanya en les nostres vides, i que potser la trobarem, la voldrem cercar, o
potser mai la coneixerem.
També Emili ens descriu aquest
París fora del bullici, i fora de tot embolcall, on tot, a banda de ser oníric,
és tan real com la vida mateixa.
Passejarem per aquests indrets i
pels cementiris de París, on jauen els artistes maleïts —però mai oblidats—
acompanyats per l’absenta.
Bé, us convido a llegir TENEBRA,
UN LLIBRE que ens porta a cavall de la realitat i l’onirisme, un somni enmig
d’una intriga que ens recorda a voltes a una novel·la negra, però en essència
és la recerca de la nostra pròpia realitat, tal com ens farà veure l’autor.
Ara us deixo amb l’Emili.
Montse Pellicer (dijous 9 d’abril
de 2015)