Etiquetes

dimarts, 20 de novembre del 2018

Catalunya: indrets màgics





Catalunya: indrets màgics






Catalunya: indrets màgics és una col·lecció de set quaderns que tracten, cadascun d'ells, sobre el folklore, llegendes i fets paranormals dels llocs indicats.

Estan consagrats, respectivament, a:

1. Banyoles

2. El bosc de Savassona

3. Miravet

4. Pratdip

5. Tivissa

6. La Sénia

7. Girona









El preu de cada quadern és de 10 euros.

Si esteu interessats en adquirir-ne cap
podeu escriure a 
absentagil@yahoo.es






Presentació a Barcelona de la col·lecció «Catalunya: indrets màgics», dimecres 23 de novembre de 2016, a les 19.00 h., a la floristeria «El balconet de Sants» (Rambla del Brasil 40, bis. Metro: Badal). S'oferirà un tastet de «L'Elixir de Llarga Vida», elaborat amb elements naturals i seguint la tradició de les bruixes catalanes.

Més enllà del Bé i del Mal








QUADERNS
MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL






Els «Quaderns més enllà del Bé i del Mal» són una col·lecció d'escrits al voltant de personatges, fets, llegendes i mites relacionats amb la, diguem-ne, «cultura occidental» i que es troben en els fonaments de l'actual civilització caòtica de la qual en patim els efectes diàriament.

Aquesta és una col·lecció oberta que s'ampliarà progressivament; va ser iniciada el mes de març de 2018 amb sis títols; el mes de novembre de 2018 s'amplià amb el quadern dedicat a Edgar Poe, i el mes de setembre de 2019, amb els consagrats a Howard Phillips Lovecraft i al mític bosc artúric de Brocelianda. Ara com ara, els títols existents són:



LILIT
LA PRIMERA DONA

      ALEISTER CROWLEY 
      LA PERTETUÏTAT DE LA GRAN BÈSTIA 666



ELS NOU BARONS DE LA FAMA
L'ENGENDRAMENT MÍTIC DE LA NACIÓ CATALANA




      GEROLAMO SEGATO
      EL PETRIFICADOR


ERZSÉBET BÀTHORY
EL PREU DE LA BELLESA
 
 
        FRANÇOIS BERTRAND
        EL VAMPIR DE MONTPARNASSE

   
EDGAR POE 
UN ASSUMPTE PENDENT



        H. P. LOVECRAFT
        UNA APROXIMACIÓ



BROCELIANDA
EL MÍTIC BOSC ARTÚRIC



CRIPTOBOTÀNICA
ARBRES I FLORS QUE MENGEN CARN




















JACINT VERDAGUER
EXORCISMES ENTRE L'ATLÀNTIDA I EL CANIGÓ





















BRAM STOKER
A L'OMBRA DE DRÀCULA




GUY DE MAUPASSANT
LA FASCINACIÓ DE LA FOLLIA

























Els interessats en adquirir els
QUADERNS MÉS ENLLÀ DEL BÉ I DEL MAL
podeu escriure al correu electrònic
absentagil@yahoo.es

o bé al facebook
d'Emili Gil





dimarts, 25 de setembre del 2018

TV Terres de l'Ebre




Emili Gil parla dels seus llibres
a TV Terres de l'Ebre

en acabat de presentar la novel·la
El convent (Rex Mundi)

La Sénia,
dissabte 18 d'agost de 2018


dimarts, 20 de març del 2018

Sa punta de Galera i Sa Mà des Gegant


Aquest és un text que pertany al bloc:
A L'OMBRA DE TENEBRA



SA PUNTA DE GALERA I SA MÀ DES GEGANT

Sa punta de Galera

      Ens diu Gabriel Martín i Roig, al llibre L’Empordà fantàstic (2004) que «Sa punta de Galera és un dels miradors més privilegiats del mar de la costa empordanesa» que «permet gaudir de les millors sortides de sol de la comarca».
     La llegenda explica que ara fa uns dos mil anys, si fa no fa, a les ruïnes de la cala de Castell, de Palamós, hi vivia un gegant. A la mateix època hi havia una vil·la romana al turonet del Collet (avui terme de Sant Antoni de Calonge), on des del segle XII, també si fa no fa, es bastí el Priorat de Santa Maria del Collet.
     Al llogaret romà hi vivia una noia tan llesta, bella i encisadora que era cortejada per tots els fadrins de la comarca. El gegant, en veure-la, també en quedà enamorat, i començà a parlar amb ella. De les paraules i gestos d’amistançats passaren a compartir magarrufes d’amants.
     Els pares de la jove no veien amb bons ulls aquella relació, que qualificaven d’antinatural, ja que el gegant era un ésser avesat a tractar amb llops, serps i guineus, no pas amb dones que precisen d’un tracte curós; a més a més no sabia res de la vida de pagès, ja que el gegant era un caçador nat. Malgrat les advertències dels masovers, la noia continuà trobant-se d’amagat amb el gegant, ja que li feia prou el pes.
     Un capvespre un veí els veié junts sota les branques d’una olivera, festejant. La notícia va córrer com la pólvora, i el pare de la xicota, emprenyadíssim, va pensar que calia tallar la relació en sec. Així, va resoldre enviar la seva filla una temporada fora, a Empúries. Estava convençut, que d’aquesta manera refredaria els sentiments ardorosos dels amants. Ja se sap que el patriarcat i el masclisme imperava, llavors i encara ara.
     La xica es queixà amargament, i plorà, però acabà acatant la decisió del seu progenitor per respecte. Dos dies més tard embarcava en una galera, a la platja del Collet. 

Sa punta de Galera

     Diuen que, en assabentar-se, el gegant va córrer com un desesperat, amb fúria, tristesa, amb llàgrimes als ulls i el cor trencat, cap al penyal on actualment hi ha el far de Palamós. Allí hi amuntegà, amb ràbia, moltes pedres i còdols, fins que va formar un promontori. La gent pensà que volia veure des d’allí passar la galera que s’enduia la seva estimada mar enllà. Però no era ben bé així, ja que en passar la nau per la vora del rocam, el gegant prengué la seva fona (o mandró) i començà a llançar còdols contra la galera i els seus tripulants.
     Els primers projectils caigueren a l’aigua, però aviat els còdols colpejaren alguns mariners, i a la fi, el timoner va ser tocat de mort. Llavors la nau anà a la deriva, i quan el gegant veié que la tenia a la vora del promontori, va saltar per abordar-la i rescatar la xicota. Però la fortuna no va estar del seu costat: va estavellar-se contra el mar, entre la galera i el rocam, i «va morir desesperadament trinxat», precisa Gabriel Martín.
     La llegenda continua explicant que aquell dia fatídic van morir tots els tripulants de la galera, i la noia, i el gegant i tots, absolutament tots, es convertiren en roques i esculls.

Sa Mà des Gegant

     És així com avui, sota el far de Palamós, hi veiem un bloc granític, de grans dimensions, amb vetes d’amplites i pegmatites amb grans de granats vermells i rosats, que la gent de la contrada coneix amb el nom de Sa Mà des Gegant. La versió popular afirma que es tracta del puny del gegant. Al davant mateix, uns metres més enllà, ja envoltada d’aigua, hi ha l’escull que porta el nom de Sa punta de Galera, i que, en teoria, no és sinó la nau que transportava la preciosa donzella.

Sa punta de Galera vista des de Sa Mà des Gegant

dissabte, 10 de març del 2018

El convent (Rex Mundi)







El convent (Rex Mundi), d'Emili Gil, és una novel·la que tracta de diversos aspectes de la realitat i essències humanes, sobretot de la fragilitat. 



És ambientada en el món del clergat catòlic, un escenari des d’on s’exposen les paradoxes dels dogmes, així com les relacions tèrboles entre el poder, l’exèrcit i la religió. 


Trobem una encertada síntesi del llibre en la frase, inclosa a la contracoberta, del malauradament oblidat i nostrat escriptor Alfons Maseras (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, 23 de febrer de 1884 - Tolosa, Occitània, 27 d'octubre de 1939): «L’home és sempre qui dignifica i espiritualitza les coses. Però també és qui les corromp. Si les divinitza, també les diabolitza».



La coberta del llibre reprodueix una fantàstica fotografia que Juan Carlos Luna Monfort va fer del monestir de Santa Maria de Benifassà (Baix Maestrat, País Valencià), des d’un angle poc habitual, i durant una jornada en la qual els núvols densos amenaçaven de descarregar una tempesta terrible.




Els interessats podeu adquirir 
El convent,
Tenebra
i/o 
La màgia de Gènova, Triêua i Torí
 escrivint a absentagil@yahoo.es, 
o bé enviant un missatge privat
 a la pàgina de facebook
d'Emili Gil

dijous, 8 de febrer del 2018

Més llibres d'Emili Gil



MÉS LLIBRES D'EMILI GIL

El convent és la segona novel·la que s'autoedita Emili Gil




La primera novel·la que s'autoedità Emili Gil va ser Tenebra (2014)
que fou guardonada amb el
VII premi ICTINEU
a la millor novel·la de gènere fantàstic escrita en llengua catalana

Actualment Tenebra va per la 3a edició

Més informació a: TENEBRA


L'any 2015 Emili Gil s'autoedità el llibre La Sénia extraordinària,
 que aplega divuit contes de misteri escrits dels 15 als 40 anys, 
 ambientats a les Terres de l'Ebre, sempre a la recerca d'allò ignot.

Actualment La Sénia extraordinària és esgotada 

 Més informació a: LA SÉNIA EXTRAORDINÀRIA



París sempre ha format part de la geografia interior d'Emili Gil,
i, després d'haver escrit una novel·la com Tenebra (2014)
era gairebé inexcusable no escriure
París, una guia màgica (2015)


Actualment París, una guia màgica és esgotada

  Més informació a: PARÍS, UNA GUIA MÀGICA





L'any 2016 Emili Gil va resoldre autoeditar-se un llibre de viatges,
La màgia de Gènova, Triêua i Torí,
que tracta de les llegendes i enigmes de cadascuna
de les localitats mencionades.

Actualment queden pocs exemplars de
La màgia de Gènova, Triêua i Torí

 Més informació a: LA MÀGIA DE GÈNOVA, TRIÊUA I TORÍ



Els interessats podeu adquirir 
El convent,
Tenebra
i/o 
La màgia de Gènova, Triêua i Torí
 escrivint a absentagil@yahoo.es, 
o bé enviant un missatge privat
 a la pàgina de facebook
d'Emili Gil