Poema de Carme Girona
a l'ASQTF
TERRA INCÓGNITA: LA MORT DE L'ASQTF
Sento el calfred de
l'última visió.
He estimat tres amors i
a dos he vist morir.
Em pesen els instants,
els records perdo
quan només em queden
pocs minuts d'alenar;
et parlo delerosa de tenebres,
que ja no em cal viure si no és amb
poesia,
Tot és engany en aquest món de llum.
Ell em va batejar amb el
millor xampany
i a la salle du bélier,
vam gemegar entre ciris
i beguérem d'un glop
tots els sons de la terra,
els crims més horribles,
visions de necrofília,
crits penedits que les
pedres guarden i es fan seus,
dins els plecs, el petit
cor de les pedres.
Sento el calfred de l'última visió, aquesta
nit.
He estimat tres amors i
a dos he vist morir.
Em pesen els instants,
clavells vermells al pit.
Ens besem bojament entre
copes d'Absenta
i de Chartreuse,
esquizofrènia, clavell negre.
Un amor, solament tinc
al cor, el que viu a Sirap,
la meva sang omple un
doll amb la teva,
t'acarono els cabells i
beso els llavis freds,
violacis, eterns, el meu
plor dòcil
que la sang manlleva i
la por esvaeix.
Et veig de la mà de
Tenebra, tu
que encara pots morir i
viure per ella,
la llibertat de cercar
allò impossible.
Sento el calfred de
l'última visió.
He estimat tres amors i
a dos he vist morir;
et parlo delerosa de
tenebres,
que no cal viure si no
és amb poesia,
Un vel d'engany cobreix
el món de llum.
(Carme Girona, 2014)
TERRA INCÓGNITA: LA MORT DE L'ASQTF
Sento el calfred de
l'última visió.
He estimat tres amors i
a dos he vist morir.
Em pesen els instants,
els records perdo
quan només em queden
pocs minuts d'alenar;
et parlo delerosa de tenebres,
que ja no em cal viure si no és amb
poesia,
Tot és engany en aquest món de llum.
Ell em va batejar amb el
millor xampany
i a la salle du bélier,
vam gemegar entre ciris
i beguérem d'un glop
tots els sons de la terra,
els crims més horribles,
visions de necrofília,
crits penedits que les
pedres guarden i es fan seus,
dins els plecs, el petit
cor de les pedres.
Sento el calfred de l'última visió, aquesta
nit.
He estimat tres amors i
a dos he vist morir.
Em pesen els instants,
clavells vermells al pit.
Ens besem bojament entre
copes d'Absenta
i de Chartreuse,
esquizofrènia, clavell negre.
Un amor, solament tinc
al cor, el que viu a Sirap,
la meva sang omple un
doll amb la teva,
t'acarono els cabells i
beso els llavis freds,
violacis, eterns, el meu
plor dòcil
que la sang manlleva i
la por esvaeix.
Et veig de la mà de
Tenebra, tu
que encara pots morir i
viure per ella,
la llibertat de cercar
allò impossible.
Sento el calfred de
l'última visió.
He estimat tres amors i
a dos he vist morir;
et parlo delerosa de
tenebres,
que no cal viure si no
és amb poesia,
Un vel d'engany cobreix
el món de llum.
(Carme Girona, 2014)
Sento el calfred de l'última visió.
(Carme Girona, 2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada