Etiquetes

dissabte, 13 de setembre de 2014

Cançó de Verònika Gil per a Tenebra

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

 

 


Regal de la cantant 

Verònika Gil

per a Tenebra


Cançó de Verònika Gil per a Tenebra

 

Do mi la  (Verònika Gil)

És tan fosc el nostre llit,
i són tan freds els llençols,
que si els obres surten crits
que t’esgarrifen l’ànima i el cor.

I vull escapar-me de les nits
que em persegueixen a cops,
alienant la meua son
raons de mil dimonis desquiciats.

Trenque el silenci que tanca la porta,
fugint del botxí.
És quan el foc t’envolta que la vida és roja.
No tinc res que dir quan no hi ha res...

La casa ja no somriu,
ni em parla ni ha dit res més.
No sé on s’ha amagat però de nit
també la sent plorar.

I jo em puge per les parets,
intentant sortir del pou,
però m’estaré amb els budells,
i torne a caure sempre al mateix lloc.

Trenque el silenci que tanca la porta,
fugint del botxí.
És quan el foc t’envolta que la vida és roja.
No tinc res que dir quan no hi ha res...
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada