Etiquetes

dilluns, 17 d’octubre del 2016

Poema de Cristina Company

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.





Poema de Cristina Company

dedicat a TENEBRA

en la vespra del seu comiat

(14 d'octubre de 2016)




 

Una boira atenuava el seu somriure. 

Necessitava més temps per entendre què estava passant.

 

 Ell, li havia dit que vindria. 

Ella, el seguia esperant. 

 

Aquell entorn es tornava cada vegada més trist,

 i la seva ànima es convertia en un tel de solitud.

 

 Les ombres del passat la perseguien, 

però la por no consumiria aquella passió

 que encara guardava en el seu interior.

 

D'entre somnis i tenebres ressorgiria...

 i tornarien a començar.

 

Cristina Company i Fontané

(Escrit el 14/9/14, regalat a «Tenebra» el 14/10/16)

 

1 comentari:

  1. M‘agradat molt poder assistir el comiat de Tenebra. L’entrevista, escoltar les poetes sobre Tenebra, el sopar... tot , tot i tot i qui s’hagi avorrit, jo no entenc d’avorriments.

    Gracies Emili

    ResponElimina