Etiquetes

dijous, 4 de setembre del 2014

Poema de Carme Girona a l'ASQTF

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

 

 


Poema de Carme Girona 

a l'ASQTF



TERRA INCÓGNITA: LA MORT DE L'ASQTF



Sento el calfred de l'última visió.
He estimat tres amors i a dos he vist morir.
Em pesen els instants, els records perdo
quan només em queden pocs minuts d'alenar;
   et parlo delerosa de tenebres,
       que ja no em cal viure si no és amb poesia,
           Tot és engany en aquest món de llum.

Ell em va batejar amb el millor xampany
i a la salle du bélier, vam gemegar entre ciris
i beguérem d'un glop tots els sons de la terra,
els crims més horribles, visions de necrofília,
crits penedits que les pedres guarden i es fan seus,
dins els plecs, el petit cor de les pedres.

 Sento el calfred de l'última visió, aquesta nit.
He estimat tres amors i a dos he vist morir.
Em pesen els instants, clavells vermells al pit.

Ens besem bojament entre copes d'Absenta
i de Chartreuse, esquizofrènia, clavell negre.
Un amor, solament tinc al cor, el que viu a Sirap,
la meva sang omple un doll amb la teva,
t'acarono els cabells i beso els llavis freds,
violacis, eterns, el meu plor dòcil
que la sang manlleva i la por esvaeix.

Et veig de la mà de Tenebra, tu
que encara pots morir i viure per ella,
la llibertat de cercar allò impossible.

Sento el calfred de l'última visió.
He estimat tres amors i a dos he vist morir;
et parlo delerosa de tenebres,
que no cal viure si no és amb poesia,
Un vel d'engany cobreix el món de llum.

(Carme Girona, 2014)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada