Poema de Núria Garcia
inspirat en TENEBRA
Viktor Oliva, The Absinthe Drinker (Piják absintu). Café Slavia, Praga 1901
NIT ALS ULLS
(Núria Garcia)
Nit als ulls,
fulminats queden els espills,
reflexos que albiren, una visió, un enigma.
Enmig de la foscor,
la mirada felina, i l’embruix!,
fan que li pesin les parpelles.
L'encanteri està servit!
Mentre, cauen un a un els pètals,
d'una rosa de vellut negra.
Somriuen els llavis, de sinuosa sensualitat.
Ell, desitjava tot el que dintre d’ells assaboreixen,
mai no havia vist tanta bellesa, i alhora tanta tenebra.
La víctima immòbil, davant l'espill,
copsada del seu misteri, cau en el fons del deliri,
mentre assaboreix una copa d’absenta.
fulminats queden els espills,
reflexos que albiren, una visió, un enigma.
Enmig de la foscor,
la mirada felina, i l’embruix!,
fan que li pesin les parpelles.
L'encanteri està servit!
Mentre, cauen un a un els pètals,
d'una rosa de vellut negra.
Somriuen els llavis, de sinuosa sensualitat.
Ell, desitjava tot el que dintre d’ells assaboreixen,
mai no havia vist tanta bellesa, i alhora tanta tenebra.
La víctima immòbil, davant l'espill,
copsada del seu misteri, cau en el fons del deliri,
mentre assaboreix una copa d’absenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada