«Impromptu», de Jordi Gomara

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

 

 

 

«Impromptu en un smartphone», 

de Jordi Gomara,

dedicat a TENEBRA

 

 

 

Tinc ganes de descansar.
Tinc ganes que arribi l'estiu del món.
Espero amb ànsia la conjunció de tots els estius.

Aquest hivern és dur de pair.
La nit és llarga i no fa son i,
aquesta, quan la hi ha,
tampoc no ho és de reparadora.

La remor de la maldat extrema
que es pot mastegar dins la penombra
sempre et desvetlla d'ofici.

Entre la semi-llum no veig ningú més que a mi mateix
i la meva ombra.
I me'n pesa molt el cadàver.

Estic cansat. Molt cansat.

I sóc massa jove per a tanta vellesa que pateixo.
He viscut massa i per això sé tan poc de la vida.

Totes les matinades el teu ull em desperta
i és quan m'adono que encara no he anat a dormir,
perquè el sol tan sols és possible en la dimensió de tenebra.

Llavors és que ho veig tot clar i entenc que no cal seguir despert.

Llavors descanses perquè l'estiu és de fulla perenne. Sempre ho havia estat.
I tu no ho sabies.

(Jordi Gomara. Vallromanes, 4 de juny de 2015).

Tenebra a París

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

TENEBRA

a París

    (Març de 2016)

TERROERÒTIKA

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

TERROERÒTIKA

Deliri líric

    inspirat en el poemari Atreveix-te a entrar, de Montse Pellicer

 i la novel·la Tenebra, d'Emili Gil

 

Terroeròtika és un deliri líric inspirat en el poemari Atreveix-te a entrar, de Montse Pellicer i la novel·la Tenebra, d'Emili Gil. Es durà a terme dimarts 22 de març de 2016, a les 20 h. al Barra/Llibre (Plaça d'Osca, Barcelona; metro: Sants-estació i Plaça de Sants). Us hi esperem!!!

Tenebra amb l'Ictineu 2015

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

TENEBRA, amb

l'Ictineu 2015 

    (text d'Emili Gil, publicat originalment a Lliure i millor)

 

És per a mi un goig major tenir el plaer, i l’honor, de comunicar-vos que Tenebra ha estat guanyadora de la setena edició del premi Ictineu 2015 en la modalitat de «millor novel·la fantàstica escrita en llengua catalana».

Els premis Ictineu són, actualment, els guardons més prestigiosos, en català, als quals poden aspirar els textos de gènere fantàstic, de ciència-ficció i de terror. Es lliuren a obres publicades (en paper) l’any anterior, i es divideixen en quatre categories: millor novel·la en català, millor novel·la traduïda al català, millor relat en català i millor relat traduït al català. Foren instaurats i organitzats per les Tertúlies Catalanes de Ciència-ficció, Fantasia i Terror (Ter-Cat) l’any 2009, i, posteriorment, se n’ha fet càrrec la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia.

Antoni Munné-Jordà, Carme Torras, Jordi de Manuel, Susana Vallejo, Salvador Macip, Júlia Sauleda, Alfons Mallol, Sònia Boj, Jordi Font-Agustí, Marta Pera, Joaquim Casal, Xavier Domínguez són autors i traductors, entre d’altres, que han estat guardonats al llarg de les set convocatòries. Tanmateix, no els coneix pràcticament ningú, fora del cercle literari (i ben just!).

En el cas de Tenebra he de dir, malgrat que sigui la seva mare i pare, que al mèrit d’obtenir l’Ictineu s’hi afegeix un valor positiu més, ja que es tracta d’una obra autoeditada que ha defugit de manera insistent i sistemàtica editors, distribuïdors i llibreries; és a dir: ha defugit el «sistema tradicional editorial», perquè no funciona. Cal cercar noves vies per atènyer la llibertat.

En aquest sentit és recomanable anar als llocs on, a més d’interessar-se per l’obra, t’ho posin fàcil. Això implica, sovint, evitar qualsevol mena d’administració (ajuntaments, Generalitat) perquè està obligada, com és lògic, a justificar-ho tot i, per tant, té unes limitacions concretes que, de vegades, no convenen (paperam «burrocràtic», espais tancats, horaris limitats, per exemple). És prou habitual que l’administració valori el preu d’impressió d’un volum, o fins i tot el preu de maquetació, tot allò diguem-ne «físic», però difícilment valorarà les hores d’escriptura i documentació del text (en certes ocasions parlem d’anys). El treball intel·lectual sovint queda relegat al no-res.

 

També he descobert que, en general, és força més fàcil presentar un llibre en una taverna, un casal popular, una botiga d’ulleres o una pastisseria que no pas en una llibreria (ull viu amb el 30%!). D’entrada pot semblar paradoxal, però la crua realitat s’imposa amb tot el pes del plom. Per a obtenir resultats diferents s’ha de fer coses diferents, amb una actitud diferent.

Quan un creador posa la seva obra en mans d’un editor, aquesta deixa de pertànyer al pare de la criatura. M’he trobat amb diversos casos que, per fer un senzill intercanvi de llibres, l’he hagut de fer amb l’editor, i no pas amb l’escriptor, o bé l’escriptor ha hagut de comprar el seu propi llibre a l’editor per, posteriorment, intercanviar-lo amb Tenebra. Terrible. No abarateixis el somni, canta Lluís Llach. Henry Miller, al llibre Sexus (1965), deixà escrit: «ja se sap que als editors només els preocupa una cosa en el tracte amb els seus autors, és a dir, les vendes». Els darrers contractes que he tingut oportunitat de llegir obliguen l’autor a vendre un determinat nombre d’exemplars, també en un temps determinat; tot l’import d’aquestes vendes és per a l’editor. Posteriorment, diuen, donaran a l’autor el 10% del preu de venda de la resta d’exemplars que es venguin. Bé, comencem pel fet que l’autor (a no ser que sigui algú mediàtic) ja haurà venut als seus lectors potencials (familiars, amics i coneguts) els volums l’import dels quals s’ha quedat, com explicita el contracte, l’editorial. O sigui que les expectatives de venda són mínimes. Segon: l’autor mai no podrà controlar quants exemplars es venen de debò, i l’editorial ben just perquè depèn de les devolucions, sempre imprevisibles. També intenten «vendre la moto» amb allò de la promoció i el prestigi, desafiant la vanitat pròpia. No us els creieu. És una farsa.

A nivell personal, les experiències viscudes amb el món editorial han estat decebedores; qui ha trencat, sempre, el contracte ha estat l’editor. M’han fet agafar mala sang per imports ridículs i, també, per feines mal fetes. Com a creador sóc la part més feble i perjudicada, tant a nivell econòmic com jurídic.

Amb Tenebra vaig prendre l’opció de l’autoedició. I, de moment, viatgem amb l’Ictineu 2015, amb el capità Narcís Monturiol i l’almirall Nemo, cap als somnis i més enllà.

 

Premi Ictineu 2015

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

 

 

 

TENEBRA guanya

el Premi Ictineu 2015

 

Text de Raül Maigí, publicat originalment a Les rades grises

 

 

La Tenebra d’Emili Gil ha guanyat la setena edició dels Premis Ictineu com la millor novel·la fantàstica escrita en català. L’escriptor de La Sénia, que es va autoeditar el llibre, s’ha imposat en una terna molt igualada amb aquest viatge introspectiu i literari al subsòl del París oníric i fantasmagòric. Podeu llegir aquí la ressenya de l’obra. “És el màxim guardó al qual podia aspirar una novel·la com Tenebra”, ha manifestat, exultant, l’autor, en referència a la importància que té l’Ictineu per a la fantasia en català. Gil ha estat l’escollit en una votació molt disputada amb els altres dos finalistes: Enric Herce, amb Simulacions de vida (Males Herbes) i Montserrat Galícia, amb El vent entre els saguaros (Pagès Editors). Fora tòpics, val a dir que totes tres són grans novel·les, i això ens ha de fer sentir orgullosos dels nostres autors.

 

En l’apartat de millor novel·la fantàstica traduïda al català, els vots s’han decantat per The Leftovers, de Tom Perrotta, que ha publicat Edicions del Periscopi. La novel·la, que narra la convulsió social que suposa una massiva desaparició sobtada de milions de persones, ha obtingut una gran popularitat gràcies a la sèrie televisiva de la HBO, que ara està emetent a l’Estat la segona temporada. La traductora del llibre, Marta Pera Cucurell, ha estat l’encarregada de recollir el premi, fet que ha servit per subratllar des de la taula la importància dels traductors, així com dels editors que aposten per oferir bons llibres en la nostra llengua. “No vinc del món de la ciència-ficció però els traductors ens especialitzem en el que faci falta!”, ha remarcat Pera amb ironia. The Leftovers ha vençut per davant de La música del silenci (Rosa dels Vents), de Patrick Rothfuss, i Mare Nit, de Kurt Vonnegut (Males Herbes).

Els Premis Ictineu han experimentat enguany petits canvis organitzatius: la segona fase de la votació s’ha dividit al 50% entre el vot popular i un jurat assignat per a cada àmbit, en el qual he tingut l’honor de participar.

 



Agraint el guardó per a Tenebra, a la Biblioteca de la Tecla Sala. L'Hospitalet de Llobregat, dissabte 28 de novembre de 2015



 

Els guardons es divideixen en quatre categories, dues de novel·la i dues de relat. Els contes són molt més minoritaris i desconeguts però des de la revista Catarsi, especialment, s’ha fet un treball d’anys per a donar a conèixer obres curtes d’autors de casa. El millor conte fantàstic escrit en català ha estat Jo, androide, de Júlia Sauleda, publicat precisament a Catarsi – 14. L’autora premiada, que no ha pogut assistir a l’acte però ha enviat un text d’agraïment, ha guanyat per poquíssim en un recompte molt ajustat. Els altres finalistes eren Els contactes ocults de l’Elí, de Ferran d’Armengol, també a Catarsi – 14, i dos relats d’Arcadi Vilert: Els herois de la nit espessa i La dama fosca, tots dos publicats a Inquietança, de Voliana Edicions.

Finalment, Stephen Kotowych ha estat reconegut amb el premi en la categoria de millor conte fantàstic traduït al català amb Saturn en sol menor, publicat a Catarsi – 15. Els altres relats finalistes que han quedat per darrera eren El senyor – I dos collons!, de Steve Redwood, publicat a Catarsi – 14; L’ecologia del món de les fades, de David D. Levine, dins de Catarsi – 15 i El front, de Sylvia Spruck Wrigley, publicat també a Catarsi – 15.

 

Com és habitual en l’acte de lliurament dels Ictineu, celebrat aquest migdia a la Biblioteca Tecla Sala de L’Hospitalet, s’ha presentat el nou número de la revista Catarsi, que ja és el 17. No és un més, atès que la publicació ha renovat la seva imatge, amb nova capçalera obra de la dibuixant Txell Ozcàriz. La Catarsi – 17 obre una nova etapa, ja que passa de ser “la revista de les Ter-Cat” a ser la revista de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF). Amb la desaparició de l’antic butlletí de la SCCFF, la Catarsi incorporarà també nous continguts, amb l’objectiu de créixer com a referent del gènere a Catalunya. Totes les aportacions seran benvingudes! En aquest exemplar trobareu relats de Frank Roger, Hugo Camacho, Geoffrey W. Cole, Ana Alcalde, menut i Leah Cypress.

Canvis a la Catarsi que són conseqüència del moviment de renovació que viu el sector de la fantasia, la ciència-ficció i el terror a Catalunya. La refundació de la SCCFF, ara presidida per Eloi Puig, passa per aplegar sota un mateix paraigua tots els col·lectius (bàsicament aficionats, bloguers i lectors, però també escriptors, editors i traductors) que treballen en el sector, per tal de fer-lo més consistent i més visible. “Si no ho fem entre tots no ho aconseguirem”, assenyala Puig, que ha fet una crida per a “doblar o triplicar” el nombre de socis de la SCCFF. No us ho rumieu gaire, només són 15€ anuals.

 

És un moment important. Com ja havíem anunciat anteriorment, el proper 23 de gener hi haurà un acte a la llibreria Gigamesh per presentar tots aquests canvis i debatre sobre la salut del gènere en llengua catalana. La idea és fer més gran la pinya per donar solidesa als projectes engegats, com la renovació del web de la SCCFF, la presència a les xarxes (Facebook, Twitter), la nova Catarsi, etc. Tot això sense deixar de banda les trobades Ter-Cat (ja se n’han fet 38!) i altres iniciatives que puguin sorgir, amb la vista posada en l’Eurocon 2016, que se celebrarà al novembre de l’any que ve a Barcelona. Serà una fita clau, ja que és l’encontre de fans del fantàstic més important a nivell continental, i una oportunitat per dotar de més projecció als Premis Ictineu, que es lliuraran al mateix temps que els premis espanyols, els Ignotus.

Bona feina!

Poema de Núria Garcia

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

 

 

 

Poema de Núria Garcia

inspirat en TENEBRA

 

 

Viktor Oliva, The Absinthe Drinker (Piják absintu). Café Slavia, Praga 1901

   

NIT ALS ULLS

(Núria Garcia)

Nit als ulls,
fulminats queden els espills,
reflexos que albiren, una visió, un enigma. 

  Enmig de la foscor,
la mirada felina, i l’embruix!,
  fan que li pesin les parpelles.
L'encanteri està servit!

  Mentre, cauen un a un els pètals,
d'una rosa de vellut negra. 

  Somriuen els llavis, de sinuosa sensualitat.

  Ell, desitjava tot el que dintre d’ells assaboreixen,
mai no havia vist tanta bellesa, i alhora tanta tenebra.

  La víctima immòbil, davant l'espill,
copsada del seu misteri, cau en el fons del deliri,
mentre assaboreix una copa d’absenta.

 

Ressenya de Shaudin Melgar-Foraster

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

Ressenya de Shaudin Melgar-Foraster 

  sobre TENEBRA

(dissabte, 28 de novembre de 2015)

  (publicat originalment a https://maiera.wordpress.com/2015/11/29/emili-gil-guanya-lictineu-2015-a-la-millor-novella-fantastica/)

 

 

 

 

Fa una estona m’he assabentat d’aquesta notícia. I que contenta estic!

 

 

Us vaig parlar de l’Emili Gil en un article de 2012, en aquest bloc. Us deia que ens coneixíem virtualment, però això era llavors perquè ens vam conèixer com cal a Barcelona uns mesos després. I també explicava que l’Emili “a més de ser una persona magnífica és un especialista català en literatura fantàstica i sobre aquest tema en general. És també escriptor de relats, i no em puc pas descuidar que és un traductor exceŀlent. He llegit traduccions seves de poemes de Baudelaire i de H.P. Lovecraft, al català, i l’home m’ha deixat gairebé sense paraules”. L’Emili ja havia publicat llibres: de relats i traduccions, com ara la traducció d’Històries de terror de Bram Stoker; però cap noveŀla. Fins que l’any passat va aparèixer Tenebra.

 

 

Tenebra és una noveŀla autoeditada —magníficament editada, he d’afegir— que ha rebut una molt bona acollida. Té nombrosos lectors i moltes ressenyes entusiastes, i l’Emili no ha parat d’anar anat amunt i avall per les terres catalanes per respondre entrevistes i fer actes de presentació de la noveŀla —tants actes que ja he perdut el compte—. No m’estranya la rebuda que ha tingut perquè Tenebra és molt especial. Entra dins la literatura fantàstica i de terror, però és un terror clàssic, no de sang i fetge sinó d’aquell que et fa sentir un calfred (molts calfreds en el cas de Tenebra). És a més un text farcit d’erudició i  d’intertextualitat i té diversos nivells. L’intriga l’amara mentre ens presenta la ciutat de París que l’autor coneix amb detall. Tanmateix, és un París que en comptes de ser la ciutat de la llum és la ciutat de la tenebra; un món subterrani, misteriós.

I avui, dissabte 28 de novembre de 2015 (quan faig aquest escrit), Tenebra ha guanyat el Premi Ictineu a la millor noveŀla fantàstica escrita en català.

Enhorabona, Emili! T’ho mereixes!

NOTA
Per adquirir Tenebra, adreceu-vos a l’autor: absentagil@yahoo.es