Poema de Núria Garcia

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

 

 

 

Poema de Núria Garcia

inspirat en TENEBRA

 

 

Viktor Oliva, The Absinthe Drinker (Piják absintu). Café Slavia, Praga 1901

   

NIT ALS ULLS

(Núria Garcia)

Nit als ulls,
fulminats queden els espills,
reflexos que albiren, una visió, un enigma. 

  Enmig de la foscor,
la mirada felina, i l’embruix!,
  fan que li pesin les parpelles.
L'encanteri està servit!

  Mentre, cauen un a un els pètals,
d'una rosa de vellut negra. 

  Somriuen els llavis, de sinuosa sensualitat.

  Ell, desitjava tot el que dintre d’ells assaboreixen,
mai no havia vist tanta bellesa, i alhora tanta tenebra.

  La víctima immòbil, davant l'espill,
copsada del seu misteri, cau en el fons del deliri,
mentre assaboreix una copa d’absenta.

 

Ressenya de Shaudin Melgar-Foraster

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

Ressenya de Shaudin Melgar-Foraster 

  sobre TENEBRA

(dissabte, 28 de novembre de 2015)

  (publicat originalment a https://maiera.wordpress.com/2015/11/29/emili-gil-guanya-lictineu-2015-a-la-millor-novella-fantastica/)

 

 

 

 

Fa una estona m’he assabentat d’aquesta notícia. I que contenta estic!

 

 

Us vaig parlar de l’Emili Gil en un article de 2012, en aquest bloc. Us deia que ens coneixíem virtualment, però això era llavors perquè ens vam conèixer com cal a Barcelona uns mesos després. I també explicava que l’Emili “a més de ser una persona magnífica és un especialista català en literatura fantàstica i sobre aquest tema en general. És també escriptor de relats, i no em puc pas descuidar que és un traductor exceŀlent. He llegit traduccions seves de poemes de Baudelaire i de H.P. Lovecraft, al català, i l’home m’ha deixat gairebé sense paraules”. L’Emili ja havia publicat llibres: de relats i traduccions, com ara la traducció d’Històries de terror de Bram Stoker; però cap noveŀla. Fins que l’any passat va aparèixer Tenebra.

 

 

Tenebra és una noveŀla autoeditada —magníficament editada, he d’afegir— que ha rebut una molt bona acollida. Té nombrosos lectors i moltes ressenyes entusiastes, i l’Emili no ha parat d’anar anat amunt i avall per les terres catalanes per respondre entrevistes i fer actes de presentació de la noveŀla —tants actes que ja he perdut el compte—. No m’estranya la rebuda que ha tingut perquè Tenebra és molt especial. Entra dins la literatura fantàstica i de terror, però és un terror clàssic, no de sang i fetge sinó d’aquell que et fa sentir un calfred (molts calfreds en el cas de Tenebra). És a més un text farcit d’erudició i  d’intertextualitat i té diversos nivells. L’intriga l’amara mentre ens presenta la ciutat de París que l’autor coneix amb detall. Tanmateix, és un París que en comptes de ser la ciutat de la llum és la ciutat de la tenebra; un món subterrani, misteriós.

I avui, dissabte 28 de novembre de 2015 (quan faig aquest escrit), Tenebra ha guanyat el Premi Ictineu a la millor noveŀla fantàstica escrita en català.

Enhorabona, Emili! T’ho mereixes!

NOTA
Per adquirir Tenebra, adreceu-vos a l’autor: absentagil@yahoo.es

 

 

 

Tenebra amb Eugènia Oliveras a Ràdio Vallromanes

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

 

 

 

TENEBRA

a Ràdio Vallromanes,

amb Eugènia Oliveras

 

 

 

Entrevista d'Eugènia Oliveras a Emili Gil
dilluns, 26 d'octubre de 2015


 Entrevista d'Eugènia Oliveras a Emili Gil, a Ràdio Vallromanes

Tenebra amb Jesús Maria Tibau a Canal 21

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

 

 

 

TENEBRA

a «Tens un racó dalt del món»

(Canal 21) 

de Jesús Maria Tibau

 

 

 

Entrevista de Jesús Maria Tibau a Emili Gil
Tortosa, divendres 16 d'octubre de 2015

 

Ressenya de Raül Maigí

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

Ressenya de Raül Maigí 

  sobre TENEBRA

  (publicat originalment a Follia literària)

 

Tenebra és el viatge introspectiu d’Emili Gil a un París fantàstic i oníric. L’autor crea un àlter ego literari per capbussar-se en els racons més amagats de la imaginació, allà on es barregen el somni, la bellesa i les arts. Tenebra és una orgia literària per on desfilen grans clàssics de les lletres franceses, que Gil desplega de manera exuberant com a fil conductor del relat. Tenebra és una porta que cal creuar.

Si Emili Gil no fos un autor català ni Tenebra un llibre autopublicat l’any 2014, hom diria que està llegint Lovecraft. La narració en primera persona i l’atmosfera d’irrealitat que impregna el text evoca constantment l’escriptor de Providence –de fet, el protagonista col·labora en una revista que es diu Lovecraft magazine (una publicació que va existir de debò, coeditada pel propi Gil). I no és en va que les referències lovecraftianes són habituals, tot i que n’hi ha moltes altres.

Som a París en l’actualitat, segle XXI, i el protagonista de la història treballa com a administratiu a la Delegació Europea de Sanitat. És originari de La Sénia (com el propi Gil), i sabem d’ell que es recupera d’una ruptura amorosa de fa anys i que és un gran lector. Un dia un company de l’oficina l’informa d’una trobada de lletraferits en una galeria d’art. Allà coneix Jacques Gipet, president d’aquest cercle literari, i entra en una espiral misteriosa relacionada amb el París subterrani, on passarà de la “ville lumière” a la “ville ténèbre”.

Uns personatges estranys, la troballa casual (o no) d’uns clavells negres, el viatge a les catacumbes, els ecos literaris, l’aura de misteri del company… El nostre protagonista es va endinsant en un remolí inquietant al llindar de la bogeria. Malgrat la seva reticència i incredulitat inicials, es veurà arrossegat cap a un seguit d’experiències inexplicables, somnis d’absenta i altres realitats paral·leles que el submergeixen en un estat obsessiu permanent que el sedueix, perquè necessita respostes. Per exemple, la investigació d’un text d’un monjo cartoixà que parlava d’un món paral·lel i de la recerca d’una dama que era una barreja de la Mare de Déu cristiana i de l’Isis egípcia.



“Qui mira al fons de París té vertigen”. La frase de Víctor Hugo, que il·lustra la coberta del llibre, dóna pistes d’aquest enamorament d’Emili Gil per la ciutat de París (Sirap, del revés) i pel simbolisme que aquesta condensa de llibertat i vida en plenitud. El misteri s’amaga sota l’aparença d’una dona, d’una ombra, que aboca el protagonista a un cúmul de sensacions i a abandonar el tedi i la rutina de la seva existència per endinsar-se en l’experiència absoluta dels sentits.

És injust que aquest llibre sigui poc conegut i que un autor com Emili Gil romangui a la tenebra literària catalana.

La novel·la avança in crescendo i pren tints tant de thriller com de terror. Tenebra és un text directe i ben escrit, amb una densitat que requereix una lectura a consciència. Una de les capes que desgrana l’autor és l’artística. Pàgina rere pàgina, assistim a un festival de pintors, escriptors i músics del París del segle XIX, aquella Ciutat de la Llum a la qual van pelegrinar multitud d’artistes que volien amarar-se del que es coïa al nucli roent de l’art mundial.

Emili Gil desplega un amplíssim ventall de mites literaris, que el lector intueix com a propis de l’autor, fins al punt que en una escena el protagonista experimenta una folla trobada en un tuguri on beu i comparteix taula amb Max Jacob, Joséphine Baker, Mistinguett, Sarah Bernhardt, Toulouse-Lautrec, Guy de Maupassant, Paul Verlaine, i encara se’ls afegeixen Poe, Baudelaire i Lovecraft, com no! Però el relat sobre el qual gira la novel·la és L’obra mestra inconeguda de Balzac i la recerca de la Màgia i la Natura que s’hi amaguen.

Tenebra és un llibre injustament poc conegut a casa nostra, en què els fluxos comercials predominants permeten, malauradament, que un autor com Emili Gil romangui –valgui l’expressió– a la tenebra literària catalana. Però recordeu que els Premis Ictineu són a la vora i Tenebra és una de les tres obres finalistes, juntament amb Simulacions de vida, d’Enric Herce, i El vent entre els saguaros, de Montserrat Galícia. Les votacions populars són obertes fins a l’1 de novembre. No hi falteu!

Tenebra a Malgrat de Mar

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

 

 

   TENEBRA

  a Malgrat de Mar

(dijous, 9 d'abril de 2015)

 

Al carrer del Mar 77 de Malgrat de Mar hi ha l'Ateneu «El Rovell»

Brindant amb el cartell de l'ateneu «El Rovell»

 

Montse Pellicer presentà «Tenebra» a Malgrat de Mar

 

Amb Carme Mitjavila i «Tenebra»

 

Amb Joan Duran i «Tenebra»

 

 

Presentació de Montse Pellicer

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

 

 

Presentació de Montse Pellicer

  de TENEBRA

  a Malgrat de Mar

(dijous 9 d'abril de 2015)

 

Bona tarda a tothom,

En primer lloc donar les gràcies a la gent de l’Ateneu Popular «El Rovell» per cedir-nos el local, i seguidament donar les gràcies a l’Emili Gil, autor de TENEBRA, per venir a Malgrat de Mar a presentar el seu llibre.

Primer de tot em quedo amb la citació següent:

«Viure en el Somni és viure en el món

el meu camí me l’enlluerna un raig

de llum d’absència, d’éssers que no són.»

Josep Palau i Fabre

Vaig llegir TENEBRA l’estiu passat mentre reposava a la vora del mar.

Entre els seus somnis i els meus es va creuar un seguit d’artistes, de conspiracions, de sentiments, de somnis, d’intrigues, i un CLAVELL NEGRE, I NO UN, SINÓ UN MUNT, i amb tot això l’ABSENTA.

En aquest llibre queda palès el gran coneixement que l’Emili posseeix de París, de la seva llengua, naturalment, i de la ciutat.

També ens revela un Emili coneixedor d’obres d’autors com BAUDELAIRE , ÉMILE ZOLA, I ALTRES ARTISTES, COM L’ACTOR Phillippe Noiret.

La menció a obres pictòriques i literàries dins la novel·la de l’Emili denota que n’és coneixedor de la vida nocturna i bohèmia de París. Un París que no es el París que tots coneixem sinó el París soterrani, on viu un altre món entre el nostre i l’oníric, la clau d'accés al qual és l’absenta.

També és una novel·la de retrobada, amb els sentiments del protagonista i tal vegada del propi autor, que s’endinsa dins de TENEBRA per retrobar-se.

Personalment TENEBRA em va mostrar que tots en tenim una de Tenebra potser en el subsconscient, en la inconsciència tal vegada, però sempre portem al costat una Tenebra que ens acompanya en les nostres vides, i que potser la trobarem, la voldrem cercar, o potser mai la coneixerem.

També Emili ens descriu aquest París fora del bullici, i fora de tot embolcall, on tot, a banda de ser oníric, és tan real com la vida mateixa.

Passejarem per aquests indrets i pels cementiris de París, on jauen els artistes maleïts —però mai oblidats— acompanyats per l’absenta.

Bé, us convido a llegir TENEBRA, UN LLIBRE que ens porta a cavall de la realitat i l’onirisme, un somni enmig d’una intriga que ens recorda a voltes a una novel·la negra, però en essència és la recerca de la nostra pròpia realitat, tal com ens farà veure l’autor.

Ara us deixo amb l’Emili.

Montse Pellicer (dijous 9 d’abril de 2015)