Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita
Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes
persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que
envolten
Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.
Poema de Cristina Company
dedicat a TENEBRA
en la vespra del seu comiat
(14 d'octubre de 2016)
Una boira atenuava el seu somriure.
Necessitava més temps per entendre què estava passant.
Ell, li havia dit que vindria.
Ella, el seguia esperant.
Aquell entorn es tornava
cada vegada més trist,
i la seva ànima es convertia en un tel de solitud.
Les ombres del passat la perseguien,
però la por no consumiria aquella passió
que encara guardava en el seu interior.
D'entre somnis i tenebres ressorgiria...
i tornarien a començar.
Cristina Company i Fontané
(Escrit el 14/9/14, regalat a «Tenebra» el 14/10/16)
M‘agradat molt poder assistir el comiat de Tenebra. L’entrevista, escoltar les poetes sobre Tenebra, el sopar... tot , tot i tot i qui s’hagi avorrit, jo no entenc d’avorriments.
ResponEliminaGracies Emili