«Impromptu», de Jordi Gomara

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

 

 

 

«Impromptu en un smartphone», 

de Jordi Gomara,

dedicat a TENEBRA

 

 

 

Tinc ganes de descansar.
Tinc ganes que arribi l'estiu del món.
Espero amb ànsia la conjunció de tots els estius.

Aquest hivern és dur de pair.
La nit és llarga i no fa son i,
aquesta, quan la hi ha,
tampoc no ho és de reparadora.

La remor de la maldat extrema
que es pot mastegar dins la penombra
sempre et desvetlla d'ofici.

Entre la semi-llum no veig ningú més que a mi mateix
i la meva ombra.
I me'n pesa molt el cadàver.

Estic cansat. Molt cansat.

I sóc massa jove per a tanta vellesa que pateixo.
He viscut massa i per això sé tan poc de la vida.

Totes les matinades el teu ull em desperta
i és quan m'adono que encara no he anat a dormir,
perquè el sol tan sols és possible en la dimensió de tenebra.

Llavors és que ho veig tot clar i entenc que no cal seguir despert.

Llavors descanses perquè l'estiu és de fulla perenne. Sempre ho havia estat.
I tu no ho sabies.

(Jordi Gomara. Vallromanes, 4 de juny de 2015).